Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Editoriau / Editorial

Vilatjonet gallés 2022 Lo Cebier n°234. Mai de 2022

01 / 05 / 2022 

Vilatjonet « gallés » 2022

   L’endeman dau premier torn d’aquel embarrament presidencialista ai resultats chifrats, lo cartabèu politic se liège a beis uelhs vesents… La senèstra escampilhada a perdut, lo PS e lo PCF an despareissut encausa de sei divisions e de son repetetum sensa proposicion. L’ecologia lisca de I. Jadòt a pas convincut un public populari estenalhat entre poder de crompa e consequéncias energeticas de la guèrra en Ucrània. La batalha per d’energias novèlas e la transformacion ecologica es estada negada per lei mèdias ais òrdres. Mai subretot lei Verds - retorn sus tèrra - an pas comprés que la corsa presidencialista a ren de veire ambe d’eleccions municipalas. Macron a poscut faire una campanha faussa, tot chausissent de jogar l’Internacionau e lei relacions mondanas ambe l’imperialista Potina. Dins aqueleis endevenènças, se tractèt pesqui pas dei questions de decentralizacion e d’autonomias territorialas despartidas. Avètz ausit quicòm mai sus lei lengas de país ? Fau pas somiar, la bala es estada totjorn au centre, l’aviam previst dins aquela mena d’escrutin sacralisat de la Cinquena. Toquètz pas a la constitucion, tot lo monde i tròba son còmpte. Siam dins l’esfèra religiosa dau politic.

   Rèsta la butada de l’extrèma drecha en auça que passa lei 32 dau cent ambe sei clònes desclarats o aspirats per l’estrategia lepenista (de Villers, Dupont-Aignan, Ciotti…) e una drecha LR divisada. M. Le Pen s’engarda ben de metre davant lo coble immigracion-securitat (totjorn dins son programa). Au còntra, s’arrapa a una revendicacion primadiera socio-economica, calhòla dau moment. En psicanalisi, se parla de « transfert » e lo transfert, vertadier trencaclòsca, marca au còp tant lo problèma coma la non responsa a la question pausada. Pragmatisme oportunista qu’encapa pas ges « l’istorian » Zemmour tot virat vèrs una amira catastrofista dau « Grand remplaçament » e dau « turt dei civilizacions ». Bastaràn sei sèt dau cent en renfòrç lepenista ?

   Vèn lo cas Mélenchon, que se pretende tot solet d’èstre de senèstra e juegue sa partida solitària. L’aviá ja dich mai d’un còp, sa tòca èra de remplaçar lo PS. Numericament lo pache es complit, a la diferéncia que -segon son ego pantaiós-, sa tòca vertadiera èra puslèu de ganhar la presidenciala. Aquest sociau-democrata aviá pasmens receuput lo sosten de la senèstra mai conscienta, en perda de velocitat, (franc lo PCF que juguèt pereu sa carta personala, mai enterin despareissut dei radars) e dei mèdias mai engatjats (Politis, Médiapart). De badas, lo duèl Macron-Melenchon faguèt chic per quauquei centanas de votz. Verai, auriá poscut capitar. Mai sens illusion sus la fin obtenguda dins una França drechiera.
   Alestit dempuei de temps, lo grand pantais s’es escafat. Li faudrà d’ara en davant se replegar sus d’eleccions legislativas o localas pron malaisadas dins aquela logica de pressa dau poder centrau. Après qu’aguèsse aprochat lei marges dau poder socialista ambe seis amics lambertistas, chanja de tactica e remanda lo lec : vèn sobeiranista-populista e demòstra, au mens, que sens un partit enraçinat dins lo terren, una tresena eleccion d’aquela mena fa pas lo printemps. Paratombada a Marselha, son eleccion darriera a la deputacion n’es que lo rebat eloquent. Pamens, aviá tutejat aperavans lei Nauts de França, puei lei tèrras occitanas tolosencas… D’evidéncia, aquela politica de paracasudatge s’endevèn ambe de costumas electoralistas tras que francesas, adonc se refa pas d’un jorn a l’autre. Tant me grèva de veire d’amics pròchis se laissar anar a la temptacion dau « vòte utile » que leis atrai maugrat elei, version antifaissista leight... Ata, siatz « republicans » o siatz pas !

   De tot biais, lo diferenciau occitan es un còp mai negat per lei capcans sobeiranistas. Esperatz quauquaren aurre ? L‘estrategia centralista franchimanda es mai que jamai majoritària dins lo vilatjonet « gallès » que sublima la situacion internacionala per subrenadar.  E nautrei ?

Gerard TAUTIL
traduccion http://locebier.free.fr



Leis editoriaus precedents