Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Istòria / Histoire


Comuna de Marselha, 23 de març de 1871
27 / 04 / 2021 399 lu(s) 
Comuna de Marselha
      
I a 150 ans, lo 23 de març de 1871 foguèt proclamada la Comuna de Marselha
  

   Per commemorar coma se deu aqueu moment istoric e per regardar alhors que vèrs la capitala, sembla interessant de tornar legir quauquei passatges dau libre de Glaudi Barsotti.
   « Leis armadas francesas son vincudas : París capitula lo 27 de genoier de 1871, e lo 28 es signat un armistici de vint-e-un jorns qu’estipula qu’una assemblada serà elegida per fin de se prononciar sus la continuacion de la guèrra o la conclusion de la patz. L’escrutinh, lo 8 de febrier, dona una majoritat larga ai conservators amb 430 elegits sus 650 deputats. E lei republicans d’elegits èran per la bèla part de moderats que fòrça, parier dei conservators, èran partisans de la patz. A Marselha, totjorn a còntra-corrent de la tendéncia nacionala, son elegits de republicans dont Esquiros.
   Thiers es designat per lei conservators per cap dau poder executiu dins l’espèra que ''siá estatuit sus leis institucions de la França''. // A Marselha, de caumas avián precedit aqueleis eveniments. E èran assabentats qu’a París se debanavan de causas grèvas. Lo 22, Gaston Crémieux prononciava un discors ont atacava Thiers que veniá de ''regretar'' l’arrestacion de Rouher, l’òme qu’afavorizèt l’expedicion dau Mexic e foguèt president dau Senat en 1870, e lo fasiá liberar, e per lo demai grandmercejava lo marescau Canrobert, l’un deis organizaires dau còp d’estat dau 2 de decembre de 1851 e responsable dau chaple de mai de 300 personas a París aqueu jorn d’aquí, per son òfra de servici ! Lo 23 de març, lo còntra-amirau Cosnier, prefècte dei Bocas dau Ròse, es arrestat. Se mete en plaça una ''Comission departamentala'' de dotze sòcis qu’es encargada d’administrar provisoriament lo departament. La Comuna es installada a Marselha. Va conóisser de dificultats estent leis oposicions entre lei republicans moderats d’un bòrd, e de l’autre lei radicaus e leis internacionalistas que maugrat qu’aquestei d’aicí siegan minoritaris an una gròssa influéncia sus lei radicaus. De mai, i a una manca d’organizacion e lei comunards ocupan pas lei luecs estrategics coma se se pensavan que lei tropas - gaire fisablas -, comandadas per lo generau Espivent de la Villeboisnet (« Espasa-au-vent-de-la-vièlha-boneta » segon lei Sartaniers) que leis aviá recaptadas a Aubanha, bolegarián pas. »

La Comuna de Marselha s'acabèt lo 4 d'abriu amb l'arribada de la tropa dau generau de l'espasa au vent.
   « /.../ I aguèt adonc una mena de trèva tacita fins au 3 d’abrieu. Aqueu jorn d’aquí, lo generau Espivent qu’aviá jamai cessat d’aver de contactes amb lei republicans moderats de la vila, decidèt d’atacar. Lei tropas acomencèron sa marcha vèrs Marselha lo 3 au ser. D’oficiers garibaldians avisèron d’aquò Landeck, l’un dei caps de la Comuna, a 11 oras dau ser, mai la rampelada foguèt bacelada ren qu’a una ora dau matin. Après d’assais de frairejament amb lei sordats qu’èran gaire consents per tirar sus lo pòble, de provocacions descadenèron la batèsta. Estent qu’aviá la sentida de la risca d’un revirament de sei tropas, Espivent ordonèt lo bombardament de la vila. Lei canons de la Verge de la Gàrdia avián un tir pron precís còntra la prefectura ont resistián lei comunards qu’èran d’òmes determinats. Aquestei dau fòrt de Sant Nicolau tiravan un pauc a l’azard sus la vila. La resisténcia dei comunards s’esperlonguèt fins au ser, puei evacuèron la prefectura per fugir e s’escondre. Gaston Crémieux s’enfugissèt tanben, mai se constituèt presonier quauquei jorns après. »

                                                                    

-----------

    Aquí, un tròç de la cançon Siatz desarmats de Miquèu Capoduro que « fa l'analisi dei rasons qu'an empachat la Comuna de trionfar a Marselha quand aquò seriá estat aisat » :

« Republiquens de tavèrnas,
Orators dei cabarets,
Que cridatz quand siatz solets,
Venètz rendre la gibèrna,
Rendètz: fusius, centurons,

Siatz guerriers qu’au cabanon;
Aquí l’i menatz de filhas,
L’escolatz fòrça botelhas,
Cridatz que quand siatz ebriats,
Taisatz-vos !... Siatz desarmats

Avètz que blagas e menaças
E per provar ce que dieu
Regardatz lo quatre abrieu
S’en armas eriatz sus lei plaças ?...
Quand la clòcha e lo tambor
S’entendián avans lo jorn,
Dormiatz ben, e tot v’explica,
Enfants de la republica,
Vos cresiáu pas tant bornats ;
Taisatz-vos !... Siatz desarmats. »

Tèxtes prepausats per Joèu BOUC

De veire tanben la tras qu'interessanta vidèo de TèVeÒc sus aqueu tèma, aqui : https://youtu.be/Ll8vGdTgZgs
Lo libre de Glaudi Barsotti, Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha, (2017, Lo Rove, coedicion Leis Amics de Mesclum, FeM [Collectiu], IEO 13, Estampariá L'Atinoir) se pòu crompar en cò d'Aire Libre (a aquela adreiça mèl: mesclum.jdm@orange.fr) o a l'Espaci occitan deis Aups de Gap ; 15 € + còst dau mandadís.
Retorn