Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Societat / Société


Niça. Quartier dei Molins. Reinat TOSCANO
06 / 11 / 2020 402 lu(s) 
Societat / Urbanisme

Niça, quartier dei Molins: quauqui veritats...

   Lo quartier dei Molins, à Niça, s’es rendut celèbre recentament per d’accions violenti. E la violença, per dire la veritat, li es quotidiana. Quauqui constatacions de quauqu’un qu’es naissut just à costat e qu’a vist l’evolucion...

Poblament:
  À l’origina, coma tota la bassa Planura de Var, èron solament de tèrras paludoï ganhadi dins lo lièch de Var en seguida ai travalhs entreprés per Napoleon III. Li tèrras èron en contrabàs, au pen dei digas. D’aquí, per exemple, la carriera que costeja lo quartier au Nòrd: la Diga dei francés. Li fuguèron installats d’emigrats italians. Li faguèron de culturas, durbèron de comèrcis, donèron vida au quartier.
  Dins lu ans 60, comencèron d’èstre mes defoara: calia faire de “lotjaments sociaus”, per aculhir d’obriers e de rapatriats d’Àfrica dau Nòrd. Fuguèron doncas pregats d’anar vèire alhors, m’una politica d’expropriacions que toquèt tot lo relarg (lo quartier de la Diga, per començar, pi lu autres mai aut). Per una part, dau rèsta, travalhàvon à l’usina qu’èra à l’angla de la Diga dei Francés e dau camin de Santa Margarida (entre temps devenguda “Traversa dei ortalhiers”). Usina que fuguèt pièi levada, perqué embarrassava lu noveus abitants dau quartier!
Plan plan, aquela populacion laissèt plaça à de personas d’autri originas: maugrabins, africans, capverdians, etc.

Integracion:
  Lu italians, per la màger part, veníon d’en Piemont, en particulier dei Valadas Occitani. Pas de problema de cultura, ni de lenga, e una envuèia soleta: travalhar per viure. Tot aquò mes ensèms, si capisse que l’integracion fuguèt una capitada, se metèm à despart quaucu “nostalgics” qu’au sera dau 10 de junh dau 1940 cridèron “Nizza nostra!” m’au Duce e que, generalament, non sobreviuguèron à la Liberacion...
  Dins lu ans 60, lu noveus arribats teissèron de ligams m’ai gents dau quartier: per exemple en li crompant d’ortalhas. L’immigracion maugrabina, d’aqueu temps, èra sovent temporària: lo temps de si ganhar quaucu sòus per s’en tornar au país e s’establir. Non èron lotjats dins la ciutat HLM, ma dins lu bidonvilas (aqueu dau camin dei Molins e aqueu de la Diga dei Francés, en riba de Var).
  Au jorn d’encuèi, li familhas anciani dau quartier non li son plus e lo vèrd a laissat la plaça au betum: vist que li a plus ren ni degun dei ancians dau quartier, coma pretendre à una integracion de la massa de populacion installada? Sobretot que, ailàs, ai poscut verificar que n’i a que demàndon unicament de sòus per finançar d’activitats per s’ocupar entre elu... Lu ligams m’au quartier e la sieu istòria, aquò s’en bàton completament, n’auguèri la bèla pròva quora li vorguèri faire montar una pèça de teatre que justament tracta dau subjècte.

Non-drech:
  Li èra un comissariat au beu mitan dei immòbles. Ma èra sovent atacat, fins tant que siguèt solament dubèrt dins la jornada, ai oras de bureu. Pi fuguèt desplaçat sus la brua dau quartier, dont si faguèt simplament un bureu de Polícia. E, fin finala, s’es fach un comissariat tot beu, tot nòu, ma de l’autre costat de la Diga dei Francés (carriera que costeja la ciutat HLM e que, stricto sensu, apartèn au quartier vesin). Avètz dich “renonciament”?

Violença:
  Dins lu ans 70, es arribada la violença. Ma èra limitada à quaucu còups de ponhs entre la clica d’un immòble e aquela d’un autre. De dròga, finda. Ma ren que si poasque parangonar embé la situacion actuala. Ai encara sovenir que, d’aqueu temps, passavam sensa perilh dins la ret de cròtas en tornant dau collègi, per si divertir ò per s’aparar de la pluèia...

Per clavar:
  Segur, tota la populacion dau quartier non es coma aquò. Cen qu’es segur, es que siam davant un falhiment total dins la gestion dau territòri e dei personas. Una causida? Un amolonament d’errors politiqui? Vos ramenterai que, dau temps que si descaçàvon lu darriers piemontés, n’i a que si glorificàvon d’aver creat au centre de Niça la famoa “Coulée verte”...

Reinat TOSCANO
Retorn