Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Editoriau / Editorial

Quand l'istòria quequeja (Occitania-Lo Cebier N°204 - Mai-Junh)

13 / 05 / 2016 

QUAND L’ISTÒRIA QUEQUEJA

   Tornem au país, se volètz, au mes de decembre, eleccions regionalas passadas. Es pas tissa mai necite de comprendre çò qu’avèm viscut e que d’unei an  ja oblidat : un frontisme que passèt lei 40 dau cent en Provença e mai dins nòstrei vilatjons. Parier per l’Arc meditarranèu. Alevat l’evenement se seriá ren passat, franc lo tròn dins un cèu plombat, e lo monde aurián poscut dire qu’es un non-evenement… Pamens, l’auvari passat, la classa politica dins son ensems a virat l’esquina vèrs un autre bescòmpte  possible : l’eleccion presidenciala de 2017, diaussi !
    Se tracta de comprendre perqué siam aicí-meme arribats e non de preveire l’avenidor. Aiçò dich, la linha d’arribada es per deman, qu’es puslèu lo ponch de parténcia que nos atriva. Siam d’enfants -maugrat nautrei- d’una constitucion gaulista que presidencialisa la vida politica de A a Z, un contèxte que dona de fortor bonapartista que non sai… Sabèm d’experiéncia que la Premiera persona en politica exagonala es lo president, eissit d’un escrutin universau direct (a l’ora d’ara, a 17 dau cent dins lei sondatges !). Es eu que ditz çò que lo parlament farà puei, e cresètz pas, ninòis, que de còntra-poders auràn plaça dins aquela bastison. Au còntra, tot es estat fach per que sindicats e partits venon pas de còrs intermediaris. L’eleccion dei deputats, se fa l’escrutin majoritari a dos torns, en seguida de l’eleccion dau sauvador suprème e dona una majoritat a aqueu personatge per faire sa politica. La juega es facha.
   Un especialista dau drech constitucionau dirà pas lo contrari. Dins aqueste miratge democratic tot es jogat avans ora. E qu’un corrent còntra-istaire auborèsse, seriá pauc crespinat de chanjar la logica dau sistèma.  Ara un partit tau lo F.N se pausa coma antisistèma, crida de non a « l’establiment » e ais elèits, bota en davant sei resultats creissents eleccion après eleccion. La paradòxa mortala dau sistèma es de rebutar tota oposicion dins la non-representacion fins a son esclatament d’espereu. Aicí siam : lo F.N. es vengut lo « partit dau chanjament » maugrat eu, maugrat leis escapatòris juridics, maugrat lei combinasons e carculs politicians. Se ne’n reclama a bòudre. La leiçon d’aquela istòria es simplassa : lo sistèma presidenciau a cavat son cròs e tota oposision democratica pòt que se lanhar. L’electorat F .N. a totjorn pas comprés l’irresponsabilitat e lei consequéncias politicas que l’eleccion presidenciala esconde. Mai lo partit frontista, eu, a pron compres qu’es vengut desenant enfant naturau de la Cinquena Republica que la tòca es de ganhar la presidenciala… De qué faire ? De veire l’anament dei causas, es mestier de se demandar se la darriera carta a jogar serà just e just la societat civila : per virar la pagina e pas far quequejar l’istòria un còp mai ?
Gerard TAUTIL

-----------------------------
   Traduccion : http://locebier.free.fr



Leis editoriaus precedents