Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Editoriau / Editorial

L'Obamania es de sason (Lo cebier n° 109)

24 / 11 / 2008 

l’Obamania es de sason


   L’ondada dei diatribas e subretot l’encantament de veire un òme nòu accedir a la fonccion de cap deis Estats Units an desbondat per lo fenestron televisat tota la setmana. Aquò se compren. Lei governaments dau monde, lei partits francés an saludat l’eveniment. Es estada mencionada  l’origina « africana » dau president e de jornalistas pron saberuts nos an parlat de raça, de mestissatge e d’autrei menudalhas que non sai …La pressa francesa, portairèla dau discors ciutadan e republican, veguèt la realizacion deis idèas dei Lums e aquela tissa s’es gonflada d’autoritat per dire : França es tanben multiraciala e multiculturala, veguem veire !

   Es pas estat sens rèire-pensadas per lei responsables dei partits. Lo metòde « participatiu » de la campanha d’Obama siguèt l’escasença per Segolèna de dire que quauqua ren fasiá resson en ela, bodieu! Lo professionalisme d’Obama es saludat per l’UMP mentre que Lo Modem i vei « una paret que se duerbe, un modèl de cambiament per lei relacions entre leis òmes !». Lo « secretari nacionau a l’egalitat dei possibillitats socialas » (PS) se demanda : « Mai onte son nòstreis Obama ? »  Bensai qu’a pausat la question que ganha !

   La television s’es tancada dins l’emocion e la celebracion : fa de ben lo mestissatge pron equilibrat entre comunautat negra e blanca. Vegueriam mai una version inedita dau film “Tot lo monde es bèu, tot lo monde es gènt”…

   Passa encar una reconeissença tardiva de la multiculturalitat, mai queta significacion donar a aquesta borbolhada dei mòts ? Au grand circ de la confusion avèm rescontrat lo mestissatge dei « raças », (bensai dei populacions ò dei culturas ?). Creseguèri que la raça umana aviá pas qu’un genòm unic. Rasseguratz-vos, lo fons ideologic es sauvat : entre identitat e mestissatges, la premiera ganha. La color d’aquest « òme de color » (es estat dich, òc !) fa ren a l’afaire. L’identitat e la cultura americanas fan qu’una. Aquela cançon l’avèm  pron ausida au nòstre. Enluec de “color” se parla de citudanetat comuna. Quora siatz dins lo motle, la libertat e l’egalitat son garantidas. E assaiatz pas de parlar occitan, còrse ò breton dins la vida publica. Color e mestissatge i faràn pas ren!

   Quina diferéncia entre culturas estatsuniana e francésa ? Dins l’una, podètz encara parlar « latinò », italian, irlandés e que sai, lei locutors existon…, dins l’autra podètz parlar francés e encar francés,  e mai aguessiatz lei locutors d’òc ò de breton.
França lava sempre mai blanc. S’acaba la bugada, es pas aquí la libertat ? …

Gerard Tautil



Leis editoriaus precedents