Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Editoriau / Editorial

Doas ò tres causetas sens importància (Lo Cebier N°108)

23 / 09 / 2008 

Doas ò tres causetas sens importància...

   En seguida de l’estiu, vaquí quauquei causetas qu’an trevat ma pichòta soscadissa bimesadiera. L’article 1, l’article 2 de la constitucion son estats remandats au cafochi : l’article 75-1. De qué se tracta ? D’un article escondut dintre lo reglament dei collectivitats territorialas. Coma lei finanças dei regions son au dessota dau dessota d’aquelei d’un despartament, avètz de vos lanhar dei consequéncias per la question de la reconoissénça dei lengas “regionalas”. Sembla un enterrament de premiera. De l’òrdre constitucionau, pauc me’n chau ! S’aviá la Region la possibilitat de crear de pòstes d’ensenhaires, d’alargar la lenga dins son usatge public e de trobar dins leis organismes publics leis otís d’aquest usatge, auriam fach una avançada dei grandas. L’article 2 mantengut, la lenga oficiala qu’aparan totei lei nivèus oficiaus (Conseu contitucionau) e oficiós (Reiala Acadèmia) de l’ « Institucion », quita pas de dire qu’es la franca veritat entre totei lei veritats republicanas. Per quant a la Carta europenca, es son dosen enterrament, lo premier estent ja, tre sa sortida, contrasignada sens jamai èstre ratificada. L’istòria se repèta totjorn coma comèdia…

   L’autra causeta, es l’arri a repeticion de nòstre president de region, lo sénher Vauzelle. Nos vau mièlhs se clinar pas tròp sus un non-eveniment. M’enfin, siá l’òme compren ren de ren, siá se jòga la comedia per una istòria que se debana sota lo nas. Per contunhar de sostenir lo Sant clam dau jorn un collectiu que sona lei servicis de la Cultura e de l’Ensenhament de la majoritat en plaça, se retròba subran davant una pòrta barrada : e òc, lo separatisme antiscientific de nòstre provençau, part deis autrei formas dialectalas de nòstra lenga occitana, l’avètz afortit e sostengut. Qu’aquela fonfònia vos mete en dificultat fàcia a la Facultat vos regarda tot plen. Mai que la ministra vòs fague escòrna en vos remembrant la leiçon elementària de lengüistica, aquò es una istòria pron pebrada per destorbar pauc ò pron vòstre testardidge. Vòstre amic Lang, en reconoissent un « Capes Occitan / Langue d’Oc », avia pron ben comprés lo messatge dei conselhiers de son ministèri. La question lengüistica es vertadierament una question politica. Lo monde de drecha coma de senèstra l’i perdon son latin. Es verai qu’en aqueste domeni, coma en d’autrei, lei familhas politicas son de mens en mens estancas.

   Anèm, per la tresena causeta, vos paralarai lo còp venent dau TGV Nòrd-Sud que lo monde dau “Débat public”, opausats a un aisse sens lei ciutats provençalas, se retròban a la casa-despart.
Aitant de causetas sens importànçia que fan trelusir la democracia francesa  dins sa tranparéncia vertadiera. Per son embeliment, que lo tròn la curèsse !

Gerard TAUTIL



Leis editoriaus precedents