Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Editoriau / Editorial

(N°89) CENTRALISME SEMPRE MAI- Lei sèt flèus de Provença

08 / 07 / 2005 

CENTRALISME SEMPRE MAI
LEI SÈT FLÈUS DE PROVENÇA

PROVENÇA es a l’onor, d’onor que se passariam pron.

Am' ITER a Cadaracha e la Linha de Granda Velocitat capelada per son embut Nòrd-Sud, París-Aís, avèm capitat la totala. Si se remembram que lo Non a passat lei cinquanta-cinc dau cent en Occitània au referendom, lei calamitats dau temps, la secaresa, la toforassa e lo fuec, tornamai amé lei toristas en prima, avèm realisat, a nòstre biais, lei set plagas d’Egipta. Alora, Parlament, Mistrau e Durença, lei tres flèus de Provença? Era a temps passat qu’avèm destorbat la convencion patrimoniala e literària.

Am’ITER, lo centre de creacion d’energia nucleària que vòu, per la fusion deis atòmes, retrobar l'energia solària e aquela deis estèlas, França a ganhat un mercat subre lei japonés, amé de metòdes qu’es pas de dire. De potingas ragostosas que se fan totjorn dins de recantons escurs per parlar de dardenas sonantas, pareis…Se ditz que lo caractèr experimentau farà la diferéncia e atrairà la Nauta Tec... La diferénçia amé qué, quand l’energia passa lei seissanta-dètz dau cent de producción electrica d’origina nucleària? Aqueu refortiment laissa de caire tota possibilitat de se virar vèrs d’autreis energias. Lo renovelament deis energias se farà totjorn dins lo sens vòugut per l’Estat-EDF, valent a dire sensa leis energias renovelablas. Lei captaus de la Region, au fieu dei retombadas economicas esperadas, nos an encara dich, amé fòrça pedagogía, que la nauta valor ajustada se comptariá en emplecs nombrós. Dau PS au PC vèrs l’UMP, totjorn la meteissa cançoneta nacionala-productivista que la classa politica arriba plus de cambiar lei paraulas enganairèlas. L’a totjorn un electorat de senèstra dins lo nucleari e leis arsenaus, qué ! E lei populacions dei quadres, estent dins lo mòtle d’integracion a la francésa ti faràn son Mas Provençau deis Olivastras coma se vei la publicitat  dins un quotidian parisenc dau sera.  Promés, se Marcamau s’engana, avètz ganhat un abonament d’un an au Cebier.
Aquò risca gaire, daumatge!

Amé la Linha de Granda Velocitat, n’es de la meteissa banasta. La politica de la lihna drecha e fai tirar…Un pesuc de democracia per ti faire engolir lo mercat mai gròs d’aquesteis ans ( pas que 10 miliards d’euro a la debuta), un renfòrç de tecnócratas per ti faire comprendre que siás pas dins lo sègle e faire montar l’alhòli. De badas, l’oposicion es mai fòrta que previst : vinhairons nhascats, ciutadans environamentalistas passadistas, neo-seissanta-uèitars nostalgics, ciutadans sensa carta partidària, la panoplia dau refús reaccionari fàcia au progrès scientific e tecnic : lo colhonitge e l’orror grandor natura! Lei promotors t’agantan lo dobte. Mai se jòga la durada : dins siès mes lo revolun s’amaisarà, lei fèbres tombaràn, la linha drecha se durbirà per d’annadas de trabalh … e d’emplecs per la "Region PACA".

Un mieu amic sestian me diguèt ièr au telefòn : « lo progrès s’arresta pas : lo refenrendum e Iter aquò ti fach dos a zerò per Provença. Urosament que París a perdut lei juecs olimpics, siam a mens un. La situación per Provença es pas desesperada”.
Per faire quiti, apondrai que la LGV dei tecnocratas a pas encara espelit. Consolem-se coma podèm.


Gerard TAUTIL


Vocabulari (a la demanda de legeires)
Flèus : fléaux/ capelada : chapeautée/ embut : entonnoir/ la secaresa : la sécheresse/ La toforassa : la canicule/ plagas : plaies/ qu’avèm destorbat : car nous avons dérangé/captaus : notables/ au fieu : au courant/ meteissa : mema/ enganairèlas : trompeuses/engolir : avaler/ de badas : en vain/ nhascats : ivres/ se jòga la durada : on joue la montre/ lo revolun s’amaisarà : le tourbillon se calmera/ sestian : aixois.



Leis editoriaus precedents