Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Politica / Politique


ONTE VA L’OCCITANISME POLITIC ?L'occitanisme de l'entre se? La Setmana N° 1083- G.Tautil
13 / 09 / 2017 404 lu(s) 
(article pareissut dins La Setmana N° 1083 dins la rubrica "Opinion").

ONTE VA L’OCCITANISME POLITIC ?

L’occitanisme de l’entre se ?
Quina societat reala entre nacionalisme pantaisat e regionalisme tèbi ?

   Legissent l’entrevista de Uc Jourde de la Setmana passada, siáu estabosit de l’analisi facha sus lo « Forum ciutadan » : « lo cambiament es qu’aicí serà mens politic, es per aquò que serà un forum ciutadan, amb tematicas que concernisson la vida sociala e ciutadana, mas benlèu pas d’un biais partisan pas per aprestar una eleccion. Es puslèu per anar al fons de las causas. Podèm dire qu’es politic al sens lo pus pur del tèrme, sensa pensada de calcul, lo politic dins lo sens lo viure ensemble. » Se compreni ben lo sens dei mòts, l’impuretat dau politic calculator es incapabla de desseparar lei causas vertadieras dei fenomèns sociaus mai un forum ciutadan l’es, es pas politic ! Laissem au politic calculator leis eleccions, lo sol terren de predileccion ? Caricatura o escorchi significatiu ? Un pauc cortet, non ?
   Aquesta còntrafaiçon dau politic, tot comptat e rebatut, laissa plaça au « viure ensems » que seriá donc que « societau », subretot pas sociau nimai politic. Fins ara,  lei forums ciutadans an abordat totei lei subjècts d’actualitat au dintre dei societats, que leis occitanistas assabentats donan la desmentida ! Au còntra, lo destriament prepausat passa totei lei subjècts que fan polemica :

-Migrants, premier en Occitania leventesa (« Roia ciutadana » e Eric Herrou) dins l’encastre d’una situacion Europa/Monde : responsa politica o rite d’integracion en Occitania per faire contrapés ai rites iniciatics prefectoraus ?

-Situacion sociala explosiva (article de Libération dau 5 d’Avost sus « Décazeville » : barradura de la maternitat e de la darriera entrepresa, 20% de chaumatge e 22% de pauretat, fugida dei joves, demografia passada de 15000 en 1930 a 6000 estatjants). Fa de temps que de Decazeville/La Sala se ne’n parla plus dins l’occitanisme, es pasmens un exemple tipe de la societat obriera occitana qu’es a de despareisser.

-Rintrada sociala e « lei travalh » : es pas originau mai centrau tanben per leis travalhadors occitans, non ? Una intervencion sindicalista auriá estada ben venguda, mai es pas l’orientacion d’aquest forum…

-Estonant de veire que lo debat sus l’occitanisme culturau e politic passèsse per malha, ren a dire e a escambiar ? De libres son publicats o a mand de l’èstre. Ne’n parlam, ne’n parlarem de cotria ? Subretot, veirem un debat public vertadier organizat sus l’estat de l’occitanisme culturau e politic d’aquesta passa ?

   Mai tènon lo lec de subjècts sus la question apassionanta de « l’Occitanie » de Delga (demandatz ai « regions novèlas » e ais occitanistas de Provença çò que pensan d’aquela region tecnocratica). Es-ti besonh de faire un talhier de mai sus aqueste  evenement  tecnocratic que d’unei an aplaudit ? O encar sus l’oposicion « centrala » dau numeric e de la lectura papier : l’editò  darrier de Matthieu Poitavin espera una lectura aluenchada de la « societat d’ecrans ». Tròbi tròp sovent vueges de tweets lèu oblidats e autrei facebooks dei movements dichs sociaus. Pasmens l’un coma l’autre se pòdon endevenir, non ? Mont’ es aquí lo problèma novator de la comunicacion ?

   Es de crénher que lo rescòntre de Narbona siegue un còp de mai lo rescòntre de l’entre se occitanista, una ocasion mancada de botar de relèu çò que « l’occitan sens o saber » conois o non de la quichada centralista d’encuei.  Ata, coma que vire, diràn leis organisators, tot es politic, non ? Clavi : jamai lei forums ciutadans remplaçaràn lei forums politics, es pas una question de plus o de mens que chanja la natura dei questions pausadas. Puslèu la capacitat de transformar la realitat sociala e l’accion politica a respèct d’una estrategia comuna, non ? Una amiga me disiá fa gaire que de responsables municipaus, elegits sus un programa, rampelavan soventei còps lo ciutadanatge per l’aplicar pas. E d’apondre : « benlèu gràcias a Macron e a son Assemblada nacionala (« ni de drecha ni mai de senèstra » mai puslèu a drecha…) tornarem descubrir que la politica es pas mòrta, es sempre subre senada. Avisem-nos de pas prendre un trin de retard.» Un quichaclau de meditar.

Gerard TAUTIL
Militant autonomista, autor

Retorn