Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Politica / Politique


CUBA SI ! G.Tautil
21 / 12 / 2016 397 lu(s) 
CUBA SI !
« Cuba, estudio, trabajo, fusil ! » (1)

   Per tirar drech, lo dòu dau pòble cuban per son « lider maximo » fa parlar la classa politico-mediatica qu’es pas de dire. Au contrari, parla mens de la revolucion cubana còntra lo dictator Batista. Una revolucion inesperada que borrolèt lèu lei rapòrts de fòrça d’una America Latina sota dominança ispanica, puei estats-uniena.
   Vos parlarai pas de Fidèl Castrò, l’òme politic, per dire que, amb eu, la democracia occidentala trobava pas plaça dins l’illa e que fau virar fuelh per alestir l’intrada dei temps novèus… Nimai de la Baia dei Pòrcs, nom evocator d’una revirada de la CIA, que son monde siguèt negat o fach presonier dins una invasion mancada, preludi caricaturau de la libertat retrobada. D’unei nos diguèron que lei cocodrilas prenguèron sei parts a la liberacion nacionala...
   Vos parlarai pas de la Tricontinentala que bandiguèt lo revolum dei pòbles colonizats sota dominacion imperialista dins lo Tèrç Monde. D’aquesta passa, dins leis annadas seissanta, aviam compres lo sens e lo pes dei mòts e disiam pas « liberau » per « capitalista ».
   Vos parlarai pas de la teoria dau foco que lo Regís Debray aviá consignada dins un libreton-manifèst après d’entrevistas dau Che. La joinessa occidentala l’aviá legit, a rebós de la majoritat dei partits comunistas calhats dins una ortodoxia que parlava de Marx per lo mièlhs aclapar ambé lo socialisme d’Estat moscovit dominant. Lo R. Debray tornèt dins lo París-Centre-dau-Monde qu’una escapada exotica aviá menat a L’Avana per s’especializar dins la mediologia e la laïcitat. Se passa pas dos mes qu’un jornau dau sera li demanda un papier d’aquela mena. A cadun son afinitat dins lo recentratge ideologic qu’auriá degut jamai quitat.

   Alor vos parlarai puslèu de çò qu’ai vist dau temps d’un estiu de 1969.
1968 s’èra acabat e de Gaulle aviá enebit tot viatge caraïbenc. Ambé la frema decidigueriam, ribon-ribanha de li anar. Faliá far tirar vès lo Nòrd deis Estats Units, ribejar lei còstas dins leis aigas internacionalas, per aterrar a L’Avana dins l’airau tropicau. Passarai lei detalhs de nòstra installacion e de nòstre acuelh calorós (a tot ponch de vista)… E per anar a l’essenciau, laissant de caire lo costat toristic frugau que nos èra porgit, s’anaviam rescontrar lei Cubans e lei realizacions dau regim. Ansin rescontrèron de gents diferents. Era l’annada excepcionala de la Zafra e de la mobilizacion de la joinessa, subretot per anar copar la cana. Trabalh alassant que nos siguèt pas prepausat, que lei Cubans disián amb umor que lo Fidèl n’èra pas tròp gai per faire, nimai lo melhor… Un mòt d’òrdre solet : « Los dies millónes, van ! ». Faliá trobar de qué posquer escambiar ambé de produchs de premiera necessitat e trobar de carburants. Sartre aviá ja publicat dins France-Soir  « Auragan sus lo sucre», a la seguida de son viatge ambé la Simona de Beauvoir.
   L’alfabetisacion, la lucha còntra l’analfabetisme èra en poncha e de brigadas de joines anavan dins lei campanhas a l’imatge de Conrado Benitez, un joine alfabetisator tuat per de gròs proprietaris terrenaus. La cançon disiá : « Somos la brigada Conrado Benitez, somos la vengardia de la revolucion ». A l’Avana, a l’Escuala Nacional de Bellas Artes onte lo Camilo Cienfuegos, companhon e cap de la 9ena colona dins la Sierra Maestra, faguèt seis estudis, l’art grafic e la pintura se mesclavan ; e mai un Crist ambé lo fusiu mostrava lo camin de liberacion… A l’Escòla de Dança, de jovent-a-s seguián de cors de dança classica. La medecina s’èra desvolopada au servici de la populacion.

   Podètz pas imaginar aquela entrepresa de reconstruccion morala facha vès la prostitucion ; Cuba èra vengut lo bordèu deis Estats-Units. Imaginatz de fremas acampadas per la fabricacion dei cigars, imaginatz una lectura de Maupassant en espanhòu dau temps dau trabalh e comprendretz que la pedagogia en plaça de la repression fa solucion en pron de causas… E sus la question feminina, la plaça dei fremas dins la revolucion cubana, lo film Lucia e lei reaccions dau public a la projeccion èran de testimònis concrets que disián que quauqua ren se passava dins aquela societat. Reaccions dins la sala còntra lo marit que vesiá pas sa frema alfabetisada… Adèla Legra, l’actriz dau film nos receupèt dins son dos membres ambé sa nina e sa maire per una entrevista.
   Aquelei sovenirs de la revolucion cubana naissenta nos fan mesurar la dificultat de bastir un pais, de sortir dei prejujats ancestraus que fan targa au cambiament sociau e a tota pensada novèla. La mòrt de Castro aurà estat qu’un moment d’aquela construccion. Lei médias passan un còp mai a costat dei realitats que s’escrivon pas en negre e blanc.

Gerard TAUTIL


(1)Mòt d’òrdre dei brigadas de joines per l’alfabetisacion
Retorn