Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

D'aicí e de'n pertot


PER QUE VISCON NOSTREI LENGAS. Comitat regionau Provença-Aups-Pais Niçard. Alan Barthélemy-Vigouroux
16 / 07 / 2020 397 lu(s) 
COLEITIU NACIONAU « PER QUE VISCON NÒSTREI LENGAS »
Comitat regionau Provença-Aups-País Niçard

PQVNL faci au Mamot

Fidèu a l’ideau de pressa de responsabilitat au nivèu dei territòris, lo movament nacionau imaginat pèr lei deputats Pau Molac e Francés Alfonsi s’es incarnat au nivèu regionau dins un comitat que recampa leis associaciens provençalas qu’avien sinhat l’apèu deis iniciators : lo Felibrige, l’IEO, l’AELOC e l’APLR, emé la federacien provençala dei Calandretas. Ecumenicament, Maria-Francesa Lamotte, presidènta de l’AELOC, e Paulin Reynard, baile dau Felibrige nacionau, nen son lei pòrta-paraula. Ensin totei lei federaciens regionalas de promocien de l’occitan que proclamon l’unitat de la lenga s’atròvon recampadas dins una estrutura pròpri e esclusiva qu’entènde aprofichar la dinamica nacionala.

Coma la coordinacien nacionala PQVNL s’es atacada en prioritat a n una dei situaciens lei mai escandaloés de la conjontura, lo degalhagi de l’ensenhament de la lenga pèr la còla de Jan-Michèu Blanquer, mé lo recampament qu’a organisat en Decèmbre davant lo Ministèri pèr lo promier còup dins l’istòri, lo comitat regionau s’es donat pèr promiera tòca de presentar un frònt unit a l’administracien regionala de l’Educacien nacionala.

Lo Reitorat das Ais, decorat dau titre de baile de la regien academica, concèpte destinat a preparar la fusien dei doas Academiés das Ais e de Niça sènsa tròup l’avoar, èra chausit pèr beneficiar d’un novèu recampament revendicatiu après aqueu de 2019 qu’avié pres de cort leis autoritata academicas, abituadas a de confrontaciens certas renosas, mai finalament volontosas. Leis organisators s’avisavon bèn que lo confinament riscava de lei costrenhe a n un repòrt, mai l’efèt siguèt pasmens imediat, en derrabant au Reitorat la convocacien dau Comitat academique de la lenga regionala, que còsta totjorn autant a si faire recampar as Ais. Lo consèu si tendrà en audiò-conferènci, virus òublija, ce que risca de produrre un debanament puslèu barròque, mai faudrà bèn s’apoderar de ce que podèm agantar.

De tot biais un resultat positiu es dejà ajonhut : pèr lo promier còup lei federaciens regionalas si son acordadas sus sièis revendicaciens fondamentalas que concèrnon esclusivament lo nivèu locau. Si trata de restablir dins lo segond degrat leis oras d’ensenhament de l’occitan en revenènt a la situacien anteriora monte èron reservadas au dintre de la dotacien globala de chasque establiment ; de restablir lei pòstes de conselhers pedagogiques dins lo promier degrat quand son estats suprimats e de lei crear dins lei despartaments que nen mancon encara ; de durbir enfin as Ais lo concors especiau lenga regionala de recrutament dei mèstres d’escòla coma v’es dejà a Niça, Montpelher e Tolosa ; d’establir enfin un plan regionau de desvolopament de l’òufèrta d’ensenhament de la lenga despuei l’escòla mairala jusc’a l’Universitat e que siegue arrestat, conformament a la lèi, pèr convencien emé lo Consèu regionau e lei consèus despartamentaus ; e enfin òutenir la convocacien reguliera dau Consèu academique de la lenga dos còups dins l’an coma es previst dins son decrèt costitutiu.

Lei darnieras chifras òuficialas de l’Academié das Ais, comunicats avans lo degalh de 2019, nos disien que solament 3 % deis escolans, 1,6 % dei colegians e 0,74 % dei liceans èron pertocats d’un biais o d’autre pèr un ensenhament de l’occitan, totei sistèmas confonduts, e lei chifras son encar pus bassas pèr l’Academié de Niça. Es banau de dire mai que la batalha pèr l’ensenhament de la lenga es essenciala bòrd que l’escòla es lo solet mejan de trasmissien de massa que nos rèsta.

                                                                                                Alan Barthélemy-Vigouroux



Retorn