Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

D'aicí e de'n pertot


Una autra vida s'inventa aqui. A. Barthelémy-Vigouroux
28 / 06 / 2018 403 lu(s) 
UNA AUTRA VIDA S’INVENTA AQUI

   Qu saup que lei Pargues naturaus, nacionaus e regionaus, s’alargon sus lo tièrs de la surfaci de nòstra regien e que li vivon un milien de Provençaus, sié lo cinquième de la populacien ? E coma an pèr devisa « Una autra vida s’invènta aquì », son ambicien, sus lei territòris que li son enclaus, es de li far viure un modèle de desvolopament eisemplari que deurié posquer entrinar lei relargs qu’an pas pèr leis aparar una charta de bòna conducha.

   Un territòri, pèr meritar aqueu nom, dèu pas solament si definir pèr lei confronts qu’arrèston sei caratères geografiques, mai resultar d’una simbiòsi entre un mitan naturau e una populacien qu’a consciènci de son especificitat, de son eiretagi istorique, de sa volontat d’un destin comun. Serié lei degalhar que de lei privar de la referènci d’una lenga qu’an partajat mila ans de tèmps e qu’a façonat lo païsagi e la societat. Dins la charta que definisse leis engajaments dei Pargues de nòstra regien, arriba que l’occitan de Provença siegue mencionat, perfés d’un biais relativament detalhat, mai ara que vèn lo tèmps de lei renovelar, lo bilanç es maigre.

   Lo Forum d’Oc, que recampa totei lei volontats regionalas que cèrcon de far trachir nòstra lenga, si devié d’abordar la questien de concretisar sa presènci dins lei Pargues naturaus. Lo 14 d’Abrieu, a recampat sa Convencien annala sus aqueu sugèt a Sant Maissimin, dins lo relarg dau darnier Pargue creat pèr la Regien. Aquì, graci a l’acien dau Comitat Provençau de la Santa Bauma, la lenga es larjament presènta dins la charta, e pèr lo promier còup en Provença vènon d’espelir de panèus bilingues a l’intrada dei comunas dau Pargue.

   Lo sucès de la manifestacien de Sant Maissimin, monte èron convidadas totei lei chormas qu’animon lei Pargues de la regien, mòstra que la preòucupacien de la lenga es en trin de crèisse, e que lei militants quichon emé mai de determinacien pèr la renforçar. L’indiferènci e lei resistèncis an cèrtas pas dispareissut magicament, mai la dinamica es manifesta. Un talh de mai a cavar.
              Alan BARTHÉLEMY–VIGOUROUX

Retorn