Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

D'aicí e de'n pertot


TOPONIMIA. E escambis a prepaus de la SANHA
14 / 04 / 2018 409 lu(s) 
QUESTIONS DE TOPONIMIA

  Escambis a prepaus de La SANHA
sus una question de toponimia entre Miquèu Neumuller,
  Gèli Fossat e Gerard Tautil
  
- Corrier de G. Fossat  

« Amic, Dins "Aquò d'aquí", M. Neumuller a costuma d'emplegar la forma "La Seina" per parlar de "La Seyne-sur-mer". Coma me sembla que la forma occitana es La Sanha (de mar), l’ i ai fach la remarca, e vaquí çò que m'a respondut :
"Sanha vendriá siegue d'una ...sanha, siegue de la preséncia de sau. Mai ni l'una ni l'autra aquí. Seina es un terma de pescador, seriá una mena de fielat."

  Pasmens, lo "Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France" de Dauzat et Rostaing classa "La Seyne" a l'intrada Sagnes (veire PJ) amé l'etimologia latina sania, qu'a donat l'occitan sanha, "palun". Lo diccionari menciona ges de formas ancianas per "La Seyne". Probablament perqué la comuna es recenta.
Segur qu'existís lo mòt occitan seina, "seine" (ò "senne") en francés, mai un nom de fielat me sembla gaire pertinent per designar un endrech precís.
Per contra, "Seyne" (deis Aups), èra Sedena au s. XIIen ; es donc una autra etimologia. (oronime, ndlr).
Me podètz dire s'avètz pas trobat de forma anciana dins leis archius, de fes ?"
Amistats, G. Fossat.

Responsa de G. Tautil

« Adieu collèga,
La notacion - la Sèina- de Aquò d'Aqui es pas justificada. Quora dins leis annadas 90 avèm prepausat (associacion "Terraire Nòu") a la comuna de faire de placas LA SANHA/ La SAGNO (doas grafias) aviam pron soscat a la proximitat de la riba de mar a l'ora d'ara venguda un cai, a l'origina ensablada ambé de sanhas... La separacion de la comuna de Siès Forns au sègle XVIIen notava La Seyne ambé aquest Y que trobam sota influéncia francesa per marcar una diftongason. La confusion ambé sèino (fielat grand de pesca), terme mencionat per Mistral, nos semblava injustificada a aquest endrech e mai i aguèsse una madraga en delai de la "Pichòta mar", de l'autre costat de la baia de Sant Mandrier, mai pas a proximitat deis ostaus e de la Comuna. Adonc, avèm gardat l'etimologia mai possibla, SANHA.

   De  remarcar que :
- Mistral nòta :"Sagno, Siagno, eissagno (Var), Sogno (rouerg.), (rom. sanha, sainha, sayna, lat. sanies, pus, lie), ns.f., plante pallustre...; masse d'eau...).", e Sèino, Sègno (Var) (lat. sagena) ns.f. grand filet de pêche, espèce de pêche, voir eissaugo, savego ; La seyne (var). Ce mot pourrait dériver aussi du rom. cenha, ceinture, bande, v. cèncho (enceinte de filet). »
- Honnorat (Dictionnaire Provençal-Français) nòta: « Sagno, masse d'eau, roseau des étangs (...). Etymologie de sagna, marais, lieu où cette plante croît, et Sanha, Marécage. »
- J. Astor (Dictionnaire des noms de familles et noms de lieux...) justifica l'ortografa ansin : " Saynia, anc. occitan (...). L'ancien sayna, seyna, représenté par LA SEYNE-sur-mer, dans le Var,  présente la même dyphtongue avec dépalatalisation du nh en n." Es just e just aquesta diftongason que fa pensar faussament a sèino, sègno, fielat de pesca indicat per Mistral.
  Vaqui per l'etimologia, l'evolucion fonetica e tanben per la configuracion dei luecs. »
Amistats. G.Tautil

   NB. L’etimologia e la notacion grafica « La Sanha » sus lei placas d’intradas de la ciutat son estadas confirmadas per Pèire Brechet, après la referéncia de Marius Autran dins son libre sus La Seyne e lo rampèu de S. Rigaud. Adonc, escrivètz plus La Sèina mai La Sanha.
Retorn