Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

D'aicí e de'n pertot


Politica culturala - Montpelhier capitala de la(s)França(s) - Miquèu Arnaud
21 / 12 / 2016 397 lu(s) 
                   POLITICA CULTURALA

         MONTPELHIÈR CAPITALA DE LA(S) FRANÇA(S)

   Acampats a Montpelhier, la FLAREP (Fédération pour les langues régionales dans l’enseignement public) mostrèt au det lei flaquesas de l’ensenhament dei lengas regionalas en França.
         Identitat Alteritat : lei lengas regionalas un atot de dubèrtura
            Una dimenjada ben garnida, dau 22 au 24 d’octòbre, per l’acamp annau de la FLAREP a Montpelhier. Avans tot se deu de regraciar una chorma prevenenta e eficaça que se donèt d’a fons per la reüssida d’aquel eveniment. Èran venguts de Flandra, de Savòia, d’Alsàcia, de Bretanha, dau País Basco e de totei lei cantons d’Occitània lei participants per prendre plaça sota lei liras e lei musas de la sala Molière de la Comèdia de Montpelhier.
            Sus la scena, lei representants de la FLAREP, de la FELCO, de l’OPLO, de la DGLFLF, dei collectivitats territorialas e la Dòna Rectritz de Tolosa que representava Na Vallaud-Belkacem, ministra de l’Educacion Nacionala. Se lei paraulas de quauqueis uns èran melicosas, leis aurs dau decòr èran pas dins la boca de la majoritat d’elei. Es T. Delobel president de la FLAREP qu’evoquèt tre la dubèrtura lei diferéncias de tractaments entre lei regions. Verai que lei situacions de l’ensenhament dei lengas istoricas en Corsega e au País Basco an ren de veire amb la misèria d’Occitània. Puei dins Occitània i a disparitat entre lei terraires. Se Tolosa e Montpelhier se’n sòrton mai o mens, conoissèm ben de l’autra man de Ròse, lo desèrt provençau, ont lei sardinas d’una man son pron per comptar leis escòlas bilingüas de l’ensenhament public. Es de notar parier, qu’au nivèu universitari, leis estudiants deis acadèmias provençalas, d’Ais-Marselha e de Niça, devon anar a l’universitat Paul Valéry de Montpelhier per seguir un ensenhament d’occitan.
            D’informacion dau ministèri n’i aguèt una bèla. La Dòna rectritz de Tolosa per afortir l’interès de la ministra per lei lengas de rança, anoncièt amb pompa, la creacion futura d’una agregacion de lenga regionala. Bèla promessa quora sabèm que lei pòstes au CAPES son a demenir e que la formacion deis professors deis escòlas s’arrarisse.
            Ambient autre l’endeman, que sus lo pontin dau simpatic Gazette Café d’universitaris s’interroguèron sus una question sociala primordiala per arribar a «una ciutadanetat dubèrta.» Jusèp Loís San Socasau de la Vau d’Aran abordèt directament aquesta question ficosa,  expausant lei problèmas de la comarca fàcia a l’arribada importanta d’immigrats (aperaquí 20% de la populacion de la vau). « Lo trabalh premier foguèt d’explicar (ais immigrats), qu’èra necite per s’integrar d’aprendre la lenga locala », confessèt J. L. San Socasau. Desvelèt ansin la draia seguida, menant de cotria lo projècte lingüistic e lo projècte d’acuelh, que per la comarca l’integracion sociala passa per l’integracion lingüistica.  Una accion ambiciosa es enregada dins aqueu sens amb de cors d’occitan per leis enfants e per leis adultes, mai pas solament, que l’esfòrç es pereu mes sus la presa en còmpte deis originas deis immigrats. Son pas tractats dau meteis biais, lo mond vengut d’Euròpa e aquelei venguts d’Africa o d’America Latina.
            La problematica sus lo territòri francés es diferenta. En Corsega, coma lo sotalinhèt Pasquale Ottavi, professor dei sciéncias de l’educacion, conoissèt a un moment donat una presa de consciéncia politica e lingüistica : un pòble, una lenga. Uei, aquesta idèa d’apartenéncia es un enjuec sociologic que Corsega es de fach plurilingüa. Per la populacion autoctòna, es pron complicat de s’acceptar coma minoritat istorica e « acceptar que Corsega siegue devenguda multicurala», çò diguèt P. Ottavi. Lei còrses « an un problèma de dobla reconoissença, extèrna entre un pòble e l’Estat, intèrna amb lo plurilinguisme», concluèt puei.
            Eric Soriano, sociològ, rebombèt sus aquesta question que « la question positivista de l’identitat es un encadenament que mena un individú a se projectar dins un collectiu. » Faguèt puei una remarca, disent qu’avèm besonh de « comolar la distància entre çò que siam per nautre, e çò que siam per leis autres », e d’apondre, que fau « pensar a aquelei que son pas nascut en quauque endrech. »
            Aquesta dificultat es pas un còp d’azard per nautres francés. D’efiech, coma abitant dau monde devèm la mestrejar, mai, au mens en partida, l’excepcion francesa nos aclapa.  Justament a prepaus de França, Felipe Martel faguèt part de quauqueis  reflexions sus leis antagonismes que veïcula nòstra republica. Republica ? En tot cas per F. Martel, « lo subre-ieu francés es monarquic e catolic.» Per prendre sei mots, en França vivèm la cultura de « l’asperson », que fin finala religion e laïcitat menon de cotria au meteis resultat, utilizant lei meteis espaventaus que son « lei comunautats, leis identitats ». Acabèt puei apondent : « l’estadi ultime de la minorizacion es de plus manco pensar ai minorizats. »
            En seguida dei constats globaus, d’ensenhants, subretot, son venguts après, faire son pasmens lei meteissas, que la tòca premiera es de desvelopar leis aptituds au plurilingüisme. L’enfant demòra au centre de totei leis atencions : ensenhar la lenga regionala se fa tot en valorisant la lenga mairala de l’escolan.  
            La conclusion la prendrai a F. Martel quand ditz que devèm « acceptar la diferéncia, acceptar que son de lengas chausidas(…) acceptar que son de trempolins vèrs d’autrei lengas.»
                                                                                                                Miquèu Arnaud
Retorn