Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Societat / Société


UNA DEMANDA DAU PARGUE NATURAU REGIONAU DE LA SANTA BAUMA - Miquèu ARNAUD
17 / 02 / 2020 400 lu(s) 
UNA DEMANDA DAU PARGUE NATURAU REGIONAU DE LA SANTA BAUMA

Valorizar l’istòria e la vitalitat de la cultura provençala de la Santa Bauma vaquí lo títol de la mesura de la carta dau Pargue Naturau de la Santa Bauma consacrada a la lenga e a la cultura nòstras, carta que menciona coma objectiu : Promòure lo provençau e ameliorar la visibilitat de la lenga.

Podèm dire qu’a l’ora d’ara quauqueis eleme
nts positius son de notar. Ansin l’occitan-provençau es ja present dins lei panèus d’intrada dau PNR, dins la mapa toristica, dins l’ofici dau torisme dau Pargue amb de traduccions de noms de flors e de bèstias, lo foguèt tanben sus lei panèus dei pavalhons de la Fèsta d’inauguracion qu’èran bilingües.

Tot aquò èran de demandas fachas dins lo quadre de la preséncia de la lenga. Fa pauc de temps fogueriam sollicitats per faire un trabalh de toponimia que lo Pargue desira establir una mapa toponimica a destinacion deis abitants coma dei toristas. Se tracta pas d’un trabalh scientific mai simplament d’explicar lo nom de luecs remarcables. Ansin una còla de tres personas s’es atalada au prètzfach. Evidentament Gerard Tautil n’es lo timon. Autor d’obratges de toponimia, a una conoissença e una experiéncia sus la recèrca deis originas dei toponims locaus mai pereu en generau. La segonda persona es Crestian Belloc que, fa quauqueis annadas, s’èra assajat a un «Assai sus la toponimia de la Santa Bauma ». Enfin vòstre servitor que participa activament a rendre a la mapa d’Occitània lei noms originaus de nòstrei ciutats e vilatges dins l’encastre de la Comission Toponimica Occitana de l’Institut d’Estudis Occitans1.

L’intencion dau PNR es de donar au public l’enveja de s’apropriar lo terraire ont viu. Explicar la significacion dei noms de luecs es un biais tras qu’important per aquelei que sabon ren de l’occitan. Per exemple i a fòrça mond que passan totei lei jorns davant un panèu ont es marcat : Pas de l’avé. Mai quant sabon çò que vòu dire. Gaire van comprendre que lo « pas » es un passatge estrech, e encar mens que « l’aver », es lo tropèu de fedas. Son de causas que li agradan ai gents de comprendre, e per nautrei es un bòn biais de lei faire pitar a la lenga. En tot cas toteis aquelei que conoisson pas la lenga e a cu ai parlat dau projècte èran interessats tot plen.

L’accion toponimica la continuarem pus tard amb lei panèus bilingües d’un torn de país que lo traçat es a s’acabar sota la conducha de l’amic Arvèi Tainton.

En defòra de la toponimia un autre projècte dei gròs es previst dins lo Pargue per l’autona venenta, s’agisse d’un projècte transdisciplinari que lo subjècte n’es Gaspard de Bessa. I aurà de teatre, de conferéncias, una mòstra, la participacion deis escòlas, l’ensems serà filmat per ne’n realizar un documentari. Son doas importantei figuras dau païsatge culturau provençau que n’an agut l’idèa : Andrieu Neyton per lo teatre e Crestian Philibert per lei conferéncias, la mòstra e evidentament lo documentari.
L’investiment dei militants a far fruch per la visibilitat e la socializacion de l’occitan dedins lo Pargue Naturau de la Santa Bauma. Avèm ara de pan sus la canissa e tant mielhs.

Miquèu ARNAUD

Comission culturala dau Pargue Naturau de Santa Bauma
1 BDTOPOC : bdtopoc.org*
------------------------
Retorn