Acuelh / Accueil
Editoriau / Editorial
D'aicí e de'n pertot
Sociau / Social
Politica / Politique
Istòria / Histoire
Cartabèu/Bloc-notes
Societat / Société
En revista / En revue
Botica / Boutique
Forum
Contact

   
   

Societat / Société


BISON FINOCHO : An dich "Anar, Venir"? Jaumelina Arnaud
01 / 02 / 2017 399 lu(s) 
BISON FINÒCHO

AN DICH: ANAR, VENIR?

   Lo bòn sen(s)

   Coma cada annada au moment dei vacanças, es la mema raganèla: « BISON FUTE et le sens des départs et des retours » a la radiò, sus lei cadenas de television e ara sus la telaranha, avètz la chausida ? Non, pas vertadierament per de que d’en pertot emplegan la muma direccion per leis itineraris !

   « Bison futé » li dién, aquò sente jà lo racisme primari tocant un pòble minorizat, que degun ne’n parla jamai, leis Indians d’America. Fau anar sus lo « site bison-fute.gouv.fr » per veire una caricatura d’Indian amb un sorrire que li tèn tota la facha e que marcha d’un pas galòi. En mai d’aquò es roginàs, per ben marcar sa raça, e vestit a la mòda deis Indians dau Far West, coma se ara se passejavan amb lei vièstits de sei rèires rèiregrands.

   Adonc per lo folclòre (mi sembla que va vos rementar quauqua ren) sòrton de la boita ont son pregats de pas menar bruch lo rèsta de l’annada.

   Per nautrei son de cavas ben coneigudas qu’avèm de mau de nos faire auvir en defòra d’au costume e dau tamborin, qu’aquò manja pas de pan…Mai vau va dire una evidéncia (que n’es pas una per totei) podèm èstre occitan, que li agrada son patrimòni e viure dins son epòca, èstre vestit coma cadun e escotar de musica actuala en lenga nòstra que n’i a fòrça.  

   Après, retrobam lo jacobisme franco francés : tot deu partir de París ! La region a ges d’existéncia vertadiera, es la província dins son sens lo pus pejoratiu. Adonc aqueu paure mond, a despart de la capitala (e aquò ne’n fach de mond mespresat) saup jamai de que nos parlan.

   Es lo viscut dins la vida vidanta que nos ataca cada jorn : amb l’accent, la província, lo soleu, lo cant dei cigalas, lo perfum dei lavandas, lei bòchas, lo pastagà e subretot lo fenhantitge ! Lo viam dins totei lei reclamas. E malurosament es pas acabat…

   Acabarai justament amb lo refranh d’una cançon de nòstre poèta marselhés Victor Gelu : « qu’es pas fenhant qu’es pas gromant que lo tròn de dieu lo cura ». Aquò es dich e ben dich !

                                                                                                                  Jaumelina ARNAUD
Retorn